PSICOSALUT neix amb l’objectiu d’oferir serveis sanitaris d’atenció psicològica a un cost econòmic, a l’abast de la major quantitat de persones possible. En aquest sentit, som conscients de les llargues llistes d’espera que afecten la sanitat pública, especialment pel que fa a la salut psicològica i dels alts costos que suposa la sanitat privada.
Al CENTRE PSICOSALUT garantim un servei de confiança i qualitat excel·lents, valent-nos de l’àmplia qualificació dels nostres professionals i recolzant-nos en les recomanacions que ofereix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i les guies de pràctica clínica d’l’Institut Català de la Salut (ICS ), del Sistema Nacional de Salut (SNS) i de l’National Institute for Health and Care Excellence (NICE) del Regne Unit. Per això, l’enfocament terapèutic utilitzat pels nostres professionals és el Cognitiu-Conductual i teràpies de tercera generació, els quals gaudeixen d’una validesa científica equivalent, juntament amb altres perspectives que garanteixen el respecte a la individualitat i idiosincràsia de cada persona, com és l’entrevista Motivacional.
Sota aquesta perspectiva, PSICOSALUT també vol combatre totes aquelles pràctiques que no disposen de validació científica i són catalogades com pseudociències, ja que aquestes, sovint, solen provocar efectes nocius en les persones que les reben.
Ja que des de PSICOSALUT entenem la salut psicològica des d’un punt de vista integral, intervenim amb un ànim totalment preventiu. Per aquest motiu, insistim en actuar sobre els factors de personalitat que contribueixen a generar malestar emocional i relacional, així com en les estratègies d’afrontament davant problemes i preocupacions de la vida quotidiana, sorgits en contextos laborals, escolars, amistats, parella, família, presa de decisions, etc
A més, PSICOSALUT també es troba present quan els problemes arriben a una importància més gran, per la seva cronicitat, gravetat o intensitat, donant lloc a trastorns catalogats en els manuals de diagnòstic, com són els Trastorns de Personalitat, Ansietat, Estat d’ànim, Addiccions, fòbies, Trastorns obsessius, de la Conducta Alimentària, Traumes i factors d’Estrès, Disfuncions Sexuals, etc.
Coneix el nostre equip
El viatge més llarg comença amb un primer pas
Psicòleg Sanitari Col. 25962
Director de centre psicosalut
Director de centre psicosalut
Mark Aso
Continues sense saber què et passa? Segurament hagis donat mil voltes pels embolics d'internet buscant símptomes, solucions, i tractaments possibles. Això només aconsegueix deixar-te amb més preguntes que respostes, cosa que encara et deixa pitjor del que estaves: més preocupat, més enfadat, més irritable i més trist. Al final, els laberints d'internet s'acaben traslladant al teu cap.
Ho comprovo cada dia a la consulta: homes i dones que hi arriben una mica incrèduls, tant perquè els van dir el típic "jo no crec en els psicòlegs", com pel cansament, l'escepticisme i la desesperació de no trobar-hi una solució.
Després de molts anys com a especialista, puc afirmar que segueix sent molt necessari avançar en la comunicació a la societat sobre el malestar psicològic: els seus orígens, el que manté els problemes en l'actualitat, i les seves solucions. No obstant, això és una tasca especialment complexa, a causa de la gran quantitat de mala informació, sense suport científic, que corre per les agitades aigües d'internet. A això se suma la gran varietat de trastorns i dificultats psicològiques que existeixen i la dificultat de la seva detecció.
Posem 3 exemples habituals:
- Atacs de Pànic: abans d'anar a consulta, aquest home o aquesta dona ha passat incomptables nits sense dormir, allunyant-se de totes les coses que li importen de veritat i aïllant-se de seu entorn. Ha buscat molta informació, però segueix sense entendre per què li passa això. Molts li han dit que intenti relaxar-se, li han receptat pastilles, ha fet sessions de Reiki, acupuntura, etc., però els atacs segueixen apareixent sense avisar. Al final, això és tan greu que s'acompanya d'agorafòbia.
- Depressió: aquesta persona no surt de casa. Està de baixa laboral i no pot aixecar-se als matins, però a la nit no dorm. Sovint ha escoltat que "si tens amics, no necessites un psicòleg". No obstant això, els amics que té ja no saben què fer: constantment li han repetit que ha de sortir i divertir-se, li han recordat que la vida li va bé, etc. Al final, a poc a poc, també s'ha anat distanciant dels seus amics.
- Trastorn de personalitat: les seves relacions socials són un desastre. Li sorgeixen conflictes per tots costats. Constantment li han dit que té un vocabulari massa agressiu, que no pot controlar la seva ira i els seus disgustos. Però ella, en general, posseeix una molt bona imatge de si mateixa, encara que de vegades se sent fatal i buida per dins. Tampoc vol anar a teràpia perquè "a ella ningú li ha de dir què fer".
En resum, com més pacients veig, més clar tinc que encara hi ha molt prejudici que desterrar i molta pseudociencia que combatre. Per això, segueixo treballant amb il·lusió i col·laborant amb diversos grups d'experts en la matèria.
Em dic Mark Aso. El meu camí fins arribar aquí no ha estat gens fàcil, però sí molt gratificant. Si vols conèixer-lo, prepara't un cafè i segueix llegint.
Els meus estudis en psicologia clínica i sanitària els vaig començar més tard del que és habitual a causa d'algunes experiències que em van marcar profundament i em van ajudar a decidir que el meu camí en la vida transitaria per ajudar a altres persones a comprendre el funcionament de la ment i, per tant , a si mateixes.
Vaig estudiar el grau a Edimburg (Escòcia) i ho vaig fer allà a través de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb l'objectiu de submergir-me en una altra cultura i poder comprovar en la meva pròpia pell els efectes de la societat en la nostra manera de ser. El Màster en Psicologia General Sanitària el vaig realitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), requisit indispensable per poder intervenir en la salut psicològica.
Crec fermament que el psicòleg no ha de donar consells, no ha de dir què ha de fer o què no ha de fer la persona. El principal requisit és establir un entorn segur, on les persones no siguin jutjades pel que pensen, senten o fan. Aquest ha de ser el punt de partida des del qual tornar a aixecar-se i començar a caminar de nou.
La meva trajectòria
Vaig decidir exercir exclusivament en l'àmbit privat per dues raons. La primera és el meu ànim eminentment preventiu a l'hora d'ajudar a la gent: no ha de presentar-se un problema o un trastorn per poder tenir cura de la nostra salut. En psicologia, tots els problemes són multicausals i és amb l'addició de molts factors que s'originen els trastorns psicològics: problemes laborals, econòmics, de parella, insomni, baixa autoestima, dificultats per afrontar un dol... Una gestió ineficaç d'aquests aspectes, comuns a totes les persones, pot conduir-nos a un carreró de difícil sortida. I la segona raó és perquè crec que la teràpia individual ha de ser continuada, portant un seguiment periòdic, i sense llistes d'espera interminables.
En definitiva, quan veieu que un psicòleg pot dedicar el temps necessari a escoltar-vos, sense donar receptes precuinades, capaç de prestar-atenció activament, i sap entendre tot el vostre món a l'complet, sabeu reconèixer-ho. Per això, els meus principals valors com a professional es defineixen com perseverant, metòdic, honest, eficient, proper i clar. El meu propòsit és ajudar-vos i que no us sentiu sols davant les diferents dificultats de la vida.
El problema que t'acompanya té solució. Només cal escoltar-lo, comprendre'l, saber què t'ha portat fins allà i per què no pots sortir.
Quin mètode aplico a la meva consulta?
El meu enfoc terapèutic és la Teràpia d'Acceptació i Compromís, una de les teràpies de tercera generació, basades en la perspectiva cognitiu-conductual. Amb aquesta eina et puc ajudar a buscar aquest horitzó, aquest estel polar que vas perdre pel camí de la vida.
D'altra banda, utilitzo alguns qüestionaris per poder mesurar i constatar el teu estat actual i poder establir objectius a curt, mitjà i llarg termini. Aquests qüestionaris són sintetitzats en informes de resultats que pots conservar en el teu poder per llegir-los detingudament quan ho creguis oportú.
En definitiva, la veritat és que els bons resultats no es basen en trucs de màgia, sinó en l'experiència, l'aprenentatge, i un enfocament científic al llarg de tot el procés terapèutic. Així, amb aquesta idea en ment, el primer que hem de fer és un bon diagnòstic de la situació, la qual cosa es realitza mitjançant una correcta anàlisi funcional del problema. Només sabent on som podem decidir cap a on volem anar. És només llavors quan pot començar la teràpia de veritat.
I et pots preguntar: El mètode funciona? Els que millor et poden respondre a això són els pacients que han deixat una opinió al nostre perfil a les diferents xarxes socials. Igualment, pots trobar molta informació en aquesta pàgina, a la secció de Psicologia i Ciència.
Si has arribat fins aquí, ja saps moltes més coses sobre qui sóc i sobre la metodologia que faig servir. Igualment, aquí et deixo algunes dades sobre mi.
Vaig néixer a Sabadell el 1987, tot i que he viscut a diversos llocs diferents: Girona, Barcelona, Buenos Aires i Edimburg. Estic casat i gaudeixo de les estones que puc passar amb els amics i la família. Encara no sóc pare.
T'agradaria donar-te una oportunitat i tornar a creure que el que et passa té solució?
Demana una cita amb mi i junts ho aconseguirem.
Psicòleg Sanitari Col. 28735
subdirector de centre psicosalut
subdirector de centre psicosalut
Marc Vintró
Hola, sóc en Marc Vintró i sóc membre de Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Vaig cursar el grau de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i vaig fer el Màster de Psicologia General Sanitària a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), necessari per l'habilitació com a terapeuta en centres de salut psicològica. Posteriorment, vaig cursar un màster en Intervenció psicològica i salut mental a la Universitat a Distància de Madrid (UDIMA).
Al llarg d'aquest període formatiu, la meva vocació orientada al servei de les persones m'ha portat a participar en projectes de voluntariat amb Creu Roja, com a dinamitzador de tallers ocupacionals, en un centre d'acollida per a persones sense sostre i en risc d'exclusió social a Terrassa. També vaig realitzar una estada a l'estranger, a la localitat de Stavanger (Noruega), on vaig col·laborar amb Humana People to People durant sis mesos en un projecte humanitari per a l'empoderament de la població local en zones subdesenvolupades d'Àfrica i l'Índia.
He format part de l'equip terapèutic a la Fundació Catalunya La Pedrera, intervenint amb persones amb malalties neurodegeneratives, i he realitzat la meva formació clínica i sanitària pràctica al servei de salut mental en l'avaluació i intervenció amb adults (CSMA) i infantojuvenil (CSMIJ ) a l'hospital Parc Taulí de Sabadell.
Ara sóc part de l'equip de Centre PsicoSalut, centre en el qual la meva implicació va més enllà de la realització d'un feina, a causa del fort compromís amb els nostres valors compartits. Això ens permet poder acostar la salut psicològica a les persones de la forma més eficaç i humana possible.
Per què fer teràpia?
Els problemes i les dificultats formen part de la vida, i aquestes poden ser un motiu de bloqueig, patiment i desesperança, o un motor per a la mobilització de recursos que ens permetin ser agents causals del canvi i el creixement personal.
La idea d'assistir a teràpia és una consideració que molta gent es planteja i porta a terme. Aquesta decisió pot estar motivada per situacions que ens poden fer sentir desbordats o sense eines per gestionar-les correctament, especialment davant períodes de crisi, patiment, ansietat o estat d'ànim baix entre d'altres. No obstant això, també pot estar motivada per una recerca de creixement personal, promoció de la salut i del benestar general. Independentment de quin sigui el motiu pel qual s'iniciï la teràpia, el procés terapèutic està orientat a fomentar, a partir de la creació d'un espai segur, el contacte de forma oberta i sincera amb els pensaments, emocions i comportaments que realitzem en el dia a dia per poder entendre com aquests influeixen en la forma en com s'experimenta i viu la realitat personal.
Aquest augment de consciència ens permetrà qüestionar, corregir i afeblir supòsits i creences sobre el funcionament del món i sobre nosaltres mateixos, els quals poden estar exercint un paper desfavorable per a la nostra satisfacció vital. Al seu torn, potenciarà un major enteniment de com funciona la nostra ment i dels processos cognitius que realitzem diàriament de manera automàtica i gairebé inconscientment, que modulen i construeixen, sense adonar-nos-en, la nostra percepció.
D'aquesta manera, una millor comprensió del funcionament de la nostra ment, així com la flexibilització del filtre amb el qual concebem la realitat, ens possibilitarà donar el primer pas pel canvi. A partir d'aquí, l'aprenentatge de noves estratègies ens permetrà servir-nos d'aquests mateixos processos que ens han conduït al moment actual i poder utilitzar-los en el nostre benefici.
Això pot semblar molt difícil, però, és una habilitat que es pot entrenar i perfeccionar. És complicat i requereix esforç al principi, però, amb la pràctica, serà més i més natural entendre i qüestionar com les creences, els pensaments i les emocions poden estar mantenint el problema. D'aquesta manera, quan ho fem, obtindrem representacions més constructives, racionals i adaptatives sobre les nostres vivències, les quals afavoriran un canvi en el nostre benestar general.
En resum...
El que t'acabo d'explicar sobre com et pot beneficiar la teràpia, es pot sintetitzar en que és el mode en el que ens relacionem amb els nostres pensaments i emocions el que ens genera malestar psíquic i emocional, i no els esdeveniments externs (persones, situacions o els contratemps que ens presenta la vida). Com a conseqüència, podem incrementar les nostres habilitats i competències per a identificar, gestionar, respondre i, fins i tot, modificar la forma en com concebem la realitat i, per tant, l'impacte que aquesta ens produeix.
Quin mètode farem servir en les sessions?
La meva formació i orientació terapèutica es basa en les Teràpies Cognitiu-Conductuals i de tercera generació (Teràpia d'acceptació i compromís, Mindfulness ...) que són les que actualment gaudeixen de majors estudis científics i resultats positius avalant la seva eficàcia en la intervenció psicoterapèutica i situant-se com a primera línia d'elecció per a la intervenció de molts problemes psicològics.
Aquests enfocs terapèutics es basen, principalment, en identificar els factors que en l'actualitat mantenen el problema, així com en l'aprenentatge i entrenament d'estratègies que ens permetin canviar la forma en com interpretem, reaccionem i ens relacionem amb els nostres pensaments, les emocions, les nostres conductes i el context en què això succeeix. D'aquesta manera, podem afavorir el desbloqueig del cercle viciós i incrementar la nostra capacitat per a afrontar els problemes de la vida de manera autònoma i d'acord amb els nostres valors i metes personals.
Psicòleg Sanitari Col. 34165
Miguel Gómez
Potser últimament et sents desbordat/da i no saps ben bé per què. Potser fa temps que dones voltes al que et passa, intentant entendre-ho pel teu compte, llegint, parlant amb persones properes… i, tot i així, sents que continues al mateix punt. De vegades, el malestar apareix en forma d’ansietat; d’altres, com a tristesa, irritabilitat, bloqueig o una sensació constant d’estar perdent el control. També pot ser que no hi hagi “res greu”, però sí una sensació d’insatisfacció, d’estar estancat/da o de repetir els mateixos patrons en les teves relacions, a la feina o amb tu mateix/a.
I encara que des de fora tot sembli estar bé, per dins alguna cosa pesa. Si alguna d’aquestes situacions et resulta familiar, anar a teràpia no és un signe de debilitat, sinó un pas valent per entendre què t’està passant i començar a relacionar-te d’una altra manera amb tu mateix/a i amb allò que t’està passant.
Com entenc la teràpia
Per a mi, la teràpia és, abans que res, un espai segur. I quan parlo d’espai, no em refereixo només a una habitació, sinó a un lloc on puguis expressar-te amb llibertat, sense judicis i al teu propi ritme. La teràpia és un treball en equip. El meu paper no és dir-te què has de fer ni imposar-te un camí, sinó acompanyar-te mentre explorem junts què t’està passant, per què pot estar passant i quines maneres d’afrontar les teves dificultats encaixen millor amb tu. De vegades utilitzo la metàfora de la muntanya: tu estàs pujant la teva pròpia muntanya, la de la teva vida, amb la teva història, els teus recursos i també els teus obstacles. Jo, com a terapeuta, pujo la meva. Des de la meva experiència i formació puc orientar-te, ajudar-te a entendre el terreny i explorar possibles rutes, però no puc caminar per tu. Ets tu qui decideix quin camí prendre i a quin ritme avançar. El meu objectiu és que, a poc a poc, et sentis més capaç i amb més confiança per continuar el teu propi camí.
En què et puc ajudar?
Acompanyo persones que senten que alguna cosa no va bé, encara que de vegades costi posar-ho en paraules.
Alguns dels motius de consulta més habituals són:
Ansietat i bloquejos emocionals: preocupació constant, dificultat per desconnectar, atacs de pànic o evitació de situacions per por de no poder gestionar-les.
Tristesa persistent i pèrdua de motivació: etapes en què tot pesa més, costa aixecar-se o es perd l’interès per coses que abans es gaudien.
Dificultats en les relacions: conflictes freqüents, por a l’abandonament, dependència emocional o patrons que es repeteixen i generen patiment.
Autoestima i autoexigència: sensació de no ser suficient, culpa freqüent o un diàleg intern molt crític.
Moments de crisi vital: ruptures, dols, canvis laborals o etapes en què et sents perdut/da.
També acompaño persones que, més enllà d’un problema concret, volen conèixer-se millor, entendre els seus patrons i aprendre a gestionar les seves emocions d’una manera més saludable.
Quin enfocament utilitzo en teràpia?
Treballo des de les teràpies cognitivoconductuals, especialment des de la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT), un enfocament amb un ampli suport científic. De manera pràctica, a les sessions ens centrem a entendre què està mantenint el teu malestar en el present i a aprendre noves maneres de relacionar-te amb els teus pensaments i les teves emocions. Moltes vegades, el patiment no prové només del que sentim, sinó també de la lluita constant per no sentir-ho: evitar, callar, exigir-se en excés o allunyar-se d’allò que ens importa. A través d’exercicis, reflexió i petites tasques entre sessions, anirem desenvolupant habilitats per prendre distància dels pensaments que avui t’atrapen, donar espai a les emocions sense que dirigeixin la teva vida i començar a fer passos cap a allò que és important per a tu. No es tracta d’eliminar tot el malestar, sinó d’aconseguir que deixi de limitar les teves decisions i la teva manera de viure.
Qui soc i la meva trajectòria
Soc graduat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i tinc el Màster en Psicologia General Sanitària per la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), que m’habilita per exercir en l’àmbit de la salut psicològica. He treballat tant de manera presencial com en línia en diferents espais terapèutics, acompanyant persones amb perfils diversos i amb problemàtiques tant individuals com socials. Aquestes experiències han reforçat la meva manera d’entendre la psicologia: no som persones aïllades, sinó que estem profundament influïts pel nostre entorn, les nostres relacions i els aprenentatges que hem anat incorporant al llarg de la vida. El contacte amb diferents cultures a través d’experiències a l’estranger va ampliar encara més aquesta mirada. Conviure amb altres maneres d’entendre la vida em va permetre comprendre que moltes de les idees que donem per “normals” són aprenentatges culturals. En teràpia, això és clau per entendre que, de vegades, el malestar no neix d’“alguna cosa que està malament en tu”, sinó d’exigències i normes que hem interioritzat sense adonar-nos-en.
Com són les meves sessions?
Les sessions són un espai per aturar-se i observar amb més claredat què està passant. Treballo d’una manera propera i col·laborativa, combinant conversa, exercicis pràctics i propostes per aplicar en el dia a dia, perquè és precisament aquí on realment es produeix el canvi. Hi haurà moments més fàcils i d’altres més incòmodes, ja que mirar cap endins de vegades remou. El meu paper és acompanyar-te també en aquestes parts, respectant el teu ritme i ajudant-te a travessar les dificultats amb més seguretat. L’objectiu és que, a poc a poc, et sentis més capaç d’entendre’t, regular-te i prendre decisions alineades amb allò que és important per a tu.
Per acabar
Començar teràpia no sempre és fàcil. De vegades hi ha dubtes o la sensació que “potser hauria de poder fer-ho sol/a”. Però demanar ajuda no és un signe de debilitat, sinó una manera de deixar de fer-ho tot en solitari. Si alguna cosa del que has llegit connecta amb tu, estaré encantat d’acompanyar-te en aquest procés.
Psicòleg Sanitari Col. 34962
Juan Mariné
Soc psicòleg sanitari, llicenciat per la Universitat Complutense de Madrid, amb el Màster en Psicologia General Sanitària, i estic habilitat per a l’exercici clínic. Des de sempre m’ha interessat el potencial humà: què ens construeix, què ens limita i què ens transforma. Em mou comprendre què passa entre allò que som avui i allò que podem arribar a ser. És en aquest espai entre el present i el futur possible on, sovint, apareixen les preguntes més importants sobre la identitat, el sentit i la direcció que volem donar a la nostra vida.
Una trajectòria que m’ha portat fins a la psicologia clínica
La meva trajectòria no ha estat lineal. El pas pels Recursos Humans em va ajudar a definir amb claredat on volia aportar valor. L’experiència hospitalària va confirmar la meva vocació. I la pràctica clínica m’ha ensenyat que, darrere de la por, sovint hi ha una història que necessita ser escoltada amb rigor i humanitat. Aquest recorregut m’ha permès integrar diferents perspectives i entendre la psicologia no només com una manera d’abordar el patiment, sinó també com una eina per comprendre millor les persones i les seves trajectòries vitals.
Quin enfocament utilitzo en teràpia?
Treballo des d’un enfocament basat en l’evidència que integra eines de la teràpia cognitivoconductual (TCC) i de les teràpies contextuals de tercera generació. La TCC aporta un mapa clar per comprendre com es relacionen els pensaments, les emocions i les conductes, i com determinats patrons apresos poden mantenir el malestar al llarg del temps. Aquest marc permet analitzar amb precisió què està passant i quines variables estan influint en el problema.
La Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT)
Dins d’aquest enfocament, la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT) ocupa un lloc central en la meva manera de treballar. Una de les seves aportacions més valuoses és mostrar com, paradoxalment, molts dels nostres intents d’evitar el patiment acaben ampliant-lo. Quan intentem controlar o eliminar determinades experiències internes —pensaments, emocions o records— és freqüent que aquesta lluita comenci a estendre’s a altres àrees de la nostra vida. A poc a poc, i sense adonar-nos-en, les nostres decisions poden començar a organitzar-se al voltant d’allò que volem evitar, en lloc de fer-ho al voltant d’allò que realment ens importa. L’ACT proposa una alternativa diferent: aprendre a relacionar-nos de manera més flexible amb la nostra experiència interna i orientar les nostres accions cap a allò que dona sentit a la nostra vida. No es tracta de resignar-se al malestar, sinó de deixar de lluitar inútilment contra aquest malestar per recuperar la capacitat d’actuar amb llibertat i direcció.
Entendre’ns per poder relacionar-nos millor
Amb el temps, també he arribat a una convicció personal i professional: molts dels conflictes que veiem en el món neixen de la dificultat que tenim per entendre’ns els uns als altres. I aquesta comprensió comença per un mateix. Comprendre què sentim, què pensem i què necessitem és el primer pas per poder relacionar-nos d’una manera més clara i respectuosa amb els altres. En aquest sentit, l’assertivitat no és només una habilitat social; també és una forma de coherència interna entre allò que vivim i allò que expressem.
La teràpia com a entrenament per a la vida real
Per això entenc la teràpia com un espai d’entrenament per a la vida real. Allò que passa dins de la consulta no és un procés aïllat, sinó un laboratori on explorar noves maneres de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món. El treball terapèutic consisteix, en gran mesura, a assajar dins d’aquest espai segur allò que després haurà de posar-se en pràctica fora de la consulta. Perquè el canvi no es produeix únicament quan entenem què ens passa, sinó quan som capaços de portar aquesta comprensió a la nostra vida quotidiana.
