Psicosalut Centre de Psicologia Sanitària

Depressió i Dol

MARK ASO ROLDÁN

Psicòleg Sanitari

Actualitzada el 02/04/2020

Facebook Instagram Linkedin

Descripció general

La fluctuació de l’estat d’ànim és normal. És comú que en determinats moments de les nostres vides ens sentim tristos, melancòlics, desanimats, abatuts, o irritables. De fet, aquestes emocions també tenen una funció adaptativa, com és demanar l’atenció i la cura dels altres, establir una forma de comunicació de situacions de pèrdua o separació, o constituir-se com una manera de “conservar energia” per a poder fer front a processos d’adaptació.

El problema no ve tant pel sentiment en si, sinó per la seva durada, freqüència i intensitat, així com per una alteració del funcionament social, laboral o d’altres àrees importants de la vida. En aquests casos és quan es passa de la normalitat a la patologia. D’altra banda, aquests sentiments no només afecten l’esfera emocional, sinó que tenen conseqüències a nivell cognitiu, conductual, i fisiològic. Per aquest motiu, a més de sentir-nos emocionalment tristos, ens podem sentir esgotats, sense ganes de fer res (abúlia), i amb plor fàcil.

Cal deixar clar que la depressió no és una debilitat i que, moltes vegades, la persona que la pateix no sap trobar l’origen d’aquesta tristesa intensa ni tampoc el moment en què va entrar en aquest estat. Sovint, sol ocórrer de forma gradual, de manera que és difícil de detectar. Alguns trastorns depressius són el Trastorn de Depressió Major, el Trastorn Depressiu Persistent (distímia), el Trastorn disfóric premenstrual, així com trastorns depressius induïts per substàncies.

Altres Trastorns Relacionats

El Trastorn Bipolar també el podríem incloure aquí per ser un trastorn de l’estat d’ànim i per alternar episodis depressius amb episodis expansius, d’eufòria exagerada i d’elevada agitació, els quals poden estar acompanyats de deliris (tècnicament, aquest episodi es coneix com a mania). En aquest punt cal aclarir una cosa molt important: bipolar no vol dir que una persona tingui un estat d’ànim canviant o alternant, sinó simplement a la presència d’un episodi de mania o hipomania (menys intens), tal com s’acaba de descriure . Altres tipus de trastorn tenen molts aspectes en comú amb els trastorns de l’estat d’ànim, com són el Trastorn d’Ansietat Generalitzada i el Trastorn d’Estrés Postraumàtic, ja que comparteixen amb la depressió components com la disfòria, l’abatiment i la tristesa.

Símptomes de la Depressió

Els signes i símptomes més comuns d’aquests trastorns s’esmenten a continuació:

 

  • Estat d’ànim deprimit, és a dir, sentiments de tristesa, ganes de plorar, buit o desesperança.
  • Pèrdua d’interès per les coses que abans el tenien, i també disminució del plaer (anhedonia). És a dir, reducció d’emocions positives. Això inclou les relacions sexuals, els esports, etc.
    Pot existir irritabilitat, frustració i rampells d’ira.
  • Alteracions de la son, principalment insomni, ja siguin despertars freqüents o despertar precoç, encara que també pot donar-se hipersòmnia, acompanyat o no de clinofília (tendència excessiva a romandre al llit als matins), i somnolència diürna.
  • Apatia, manca de motivació i retard psicomotor (lentitud per a moure’s, parlar o raonar).
  • Cansament, fatiga i pèrdua d’energia. Això implica que les tasques quotidianes costin un esforç molt més gran que anteriorment.
  • Pèrdua important de pes tot i que no s’estigui fent dieta, a causa de la pèrdua de gana. També pot ocórrer el contrari, havent-hi un increment en el pes corporal.
  • Pot ser un episodi mixt, en el qual els components ansiosos estiguin molt presents, així com agitació o inquietud.
  • Sentiments de culpa, inutilitat i autoretrets. Pot incloure’s una fixació en esdeveniments o petits errors del passat, així com pensament circular (ruminació).
  • Pèrdua considerable d’autoestima i d’esperança.
  • Aïllament social.
  • Dificultats per pensar, concentrar-se, prendre decisions i recordar coses.
  • Pensaments sobre la mort, ideació suïcida, intents de suïcidi o un pla específic per a fer-ho.
  • Molèsties corporals difuses. És a dir, mals de cap, esquena, estómac, nàusees, vòmits, restrenyiment, micció dolorosa, visió borrosa, etc.
  • També poden aparèixer problemes amb l’ús d’alcohol o drogues.

Altre aspecte a tenir en compte és que els símptomes depressius poden estar vinculats a períodes vitals. Per exemple, pot tenir un patró estacional, pot estar vinculat al peripart o al cicle menstrual. El tipus de personalitat, esdeveniments vitals estressants, i el fet de tenir familiars de primer grau amb algun trastorn depressiu, també són factors de risc importants.

Trastorns Depressius

Hi ha diversos tipus de trastorn relacionats amb un estat d’ànim deprimit:

 

  • Trastorn de Depressió Major:tant aquest com el Trastorn Depressiu Persistent són els trastorns més coneguts. Són els que popularment es coneixen com a “depressió”. Així, el Trastorn de Depressió Major es caracteritza pels episodis depressius, els quals poden ser únics, si només s’ha presentat una vegada, o recurrents, que implica que s’ha tornat a repetir en més d’una ocasió. Pot presentar-se amb ansietat, amb característiques melancòliques (pèrdua extrema de la capacitat de sentir plaer, falta de reactivitat emocional, pèrdua de pes, despertar precoç, empitjorament matutí, o retard psicomotor), o amb components psicòtics.
  • Trastorn Depressiu Persistent (distímia): en aquest cas no hi ha episodis, sinó que aquest estat d’ànim deprimit sol estar present durant un període de temps molt més extens, la major part del dia i durant gairebé tots els dies, però generalment de menor intensitat que l’anterior. Pot passar fins i tot que la persona afirmi que “sempre ha sigut així”.
  • Trastorn disfòric premenstrual: aquest trastorn es presenta de forma cíclica i coincideix amb el cicle menstrual. Es caracteritza per labilitat afectiva (canvis sobtats i intensos en l’humor), disfòria i símptomes d’ansietat que remeten al voltant de l’inici de la menstruació o poc després. Per al seu diagnòstic cal que aquesta simptomatologia afecti negativament el funcionament laboral o social.
  • Trastorn de Desregulació Disruptiva de l’Estat d’Ànim: aquest trastorn ocorre en nens i adolescents, entre els 6 i els 18 anys d’edat, amb un inici anterior als 10 anys. La seva manifestació principal és una irritabilitat crònica, greu i persistent que s’expressa mitjançant accessos de ràbia freqüents. Aquests atacs ocorren en resposta a la frustració, i pot limitar-se a l’agressivitat verbal però també es pot manifestar a nivell conductual, ja sigui contra objectes, un mateix o altres persones.
  • Trastorn Depressiu Induït per una substància / Medicament: en aquest cas, la simptomatologia depressiva està vinculada al consum, la injecció o la inhalació d’una substància (ja sigui droga d’abús o medicació), i els símptomes depressius persisteixen més enllà del cessament en el consum i el període d’abstinència de la substància.
  • Síndrome amotivacional: aquest trastorn no se sol incloure en la categoria de trastorns depressius. No obstant això, la seva característica essencial és l’apatia i la pèrdua d’interès per a fer qualsevol tipus d’activitat, a causa del consum crònic de cànnabis. L’incloem aquí perquè la simptomatologia té molts paral·lelismes amb un trastorn depressiu, com la passivitat, l’apatia, la manca d’objectius vitals, el conformisme, l’aïllament, la falta d’emoció, la tristesa, la manca d’afecte i la lentitud de moviment.

El Dol

Cal distingir un procés de dol d’un Trastorn de Depressió major i dins del dol, cal distingir entre dol normal i dol patològic. Així, en el dol normal, l’afecte predominant és el sentiment de buit i pèrdua, però aquests sentiments disminueixen d’intensitat a mesura que passa el temps i s’accepta la pèrdua. Una altra característica singular del dol és que aquests sentiments es produeixen en onades o punxades de dolor, les quals s’associen a pensaments o records del difunt. A més, en les reaccions de dol, tampoc solen desaparèixer ni el sentit de l’humor ni les emocions positives, i l’autoestima, en general, es conserva. En canvi, a la depressió, l’estat emocional és més persistent, no s’associa a pensaments o preocupacions específiques com en el cas del dol, i hi ha una disminució considerable per a experimentar plaer (anhedonia).

A nivell cognitiu, els pensaments característics de la reacció de dol es relacionen estretament amb els records del difunt i no tant en l’autocrítica i la ruminació pessimista de l’episodi depressiu.

Ara bé, un procés de dol, d’una banda, també pot ser un iniciador o disparador d’un Trastorn Depressiu, de manera que els símptomes depressius i el deteriorament funcional tendeixen a ser més greus i de pitjor pronòstic. D’altra banda, la reacció de dol es pot allargar molt en el temps i poden existir ràbia, evitació excessiva de records, i serioses dificultats per a acceptar la mort. Per exemple, pot haver-hi la percepció d’haver fallat al difunt (haver dit alguna cosa del que es penedeix, no haver visitat amb més freqüència, no dir-li el molt que l’estimava, etc). A més, poden aparèixer alteracions a nivell social i de la pròpia identitat, com pensar que la vida no té sentit ara que la persona ja no hi és, i tenir pensaments de mort en el sentit de reunir-se amb ell o ella. En aquest cas, estaríem parlant d’un Trastorn de Dol Persistent.

Hi ha factors de risc importants a l’hora de desenvolupar un Trastorn de Dol Persistent, com l’excessiva dependència vers la persona, o si la mort es percep com a injusta, com pot ser la mort d’un fill. D’altra banda, les estadístiques indiquen que són les dones les que més risc tenen de patir un dol complicat.

Suïcidi i Salut Psicològica

En el suïcidi intervenen tres etapes consecutives, que són el desig suïcida, la idea suïcida i l’acte suïcida en si mateix (exitus letalis). D’altra banda, també cal distingir això de la “conducta suïcida”, que no és més que tota acció voluntària, duta a terme per causar-se algun tipus de lesió, sense importar el mètode emprat, el seu grau de letalitat, i que s’acabi produint la mort o no.

Pel que fa a les causes, habitualment l’objectiu és allunyar-se d’una situació vital que es percep com a impossible de manejar. És a dir, es busca l’alleujament o la finalització de pensaments negatius, sentiments de vergonya o culpa, sentir-se víctima, o pensaments de rebuig o solitud.

Entre les situacions desencadenants, podem enumerar:

  • Crisis emocionals, com ara un Episodi Depressiu Major.
    Mort d’un ésser estimat i un procés de dol.
  • Addiccions, tant a substàncies legals  com il·lícites, així com addiccions comportamentals (ludopatia, ciberaddiccions, etc.).
  • L’envelliment, atès que la gent gran representa la taxa més alta de suïcidi.
  • Malalties físiques greus.
  • Processos de gran estrès, com a situacions d’atur, problemes econòmics greus, pèrdua de mobilitat, desfiguració o dolor crònic.
  • Ruptures sentimentals.

En aquest aspecte, també cal tenir en compte que, malgrat que les dones presenten una ideació suïcida més prominent així com majors intents de suïcidi que els homes, són aquests últims els que realitzen un major nombre de suïcidis consumats. Això es deu al fet que la metodologia utilitzada és més finalista i violenta, com ara la utilització d’armes de foc, penjament, precipitació al buit o enverinament per gas. En canvi, les dones solen realitzar sobreingesta de psicofàrmacs, ingesta de verí o incisions tallants.

Com s’ha vist més amunt, doncs, en ambdós casos, tant en els Trastorns Depressius, com en el Trastorn de Dol Persistent, pot aparèixer ideació suïcida i pensaments relacionats amb la mort.

Aquests pensaments sobre la mort i el suïcidi poden adquirir una forma, o bé passiva, com el no voler despertar al matí o la creença que els altres estarien millor sense la seva presència, o bé activa, havent-hi una planificació específica. És a dir, haver adquirit materials per a portar-ho a terme, haver seleccionat un lloc i una data específics, haver deixat les coses en ordre, com factures pagades, haver actualitzat el testament, etc.

Si aquest és el teu cas, si us plau, contacta amb PSICOSALUT en la major brevetat possible

644 680 623

Quan Consultar a l'Psicòleg

Els sentiments de tristesa formen part de la nostra vida i ens acompanyaran sempre. No coneixeríem la felicitat si no haguéssim experimentat mai què és sentir-se trist i decaigut. Sovint, solem aconseguir uns nivells de tristesa i anhedònia patològics sense adonar-nos-en, de forma gradual, entrant poc a poc en un cercle viciós que engloba pensaments, abandonament d’activitats, sentiments de culpa i vergonya, i aïllament social. Per això, PSICOSALUT recomana fer-se una revisió periòdica anual amb l’objectiu de monitoritzar els nostres sentiments per tal de poder destapar una emocionalitat de risc.

A més, consultar al psicòleg esdevé imprescindible quan:

  • Has perdut l’interès per coses que abans t’agradaven
  • Et sents malament, trist i tens la sensació d’estar “per terra”
  • Et sents cansat, no tens ganes d’aixecar-te del llit, tot i no poder dormir
  • Constantment penses en errors de l’passat i sents una vergonya constant
  • Consumeixes alcohol o drogues
  • Tens pensaments o conductes suïcides (si és el cas, necessites tractar el teu estat emocional immediatament).

El consell que donem des PSICOSALUT és acudir al teu psicòleg abans que els sentiments de tristesa empitjorin. D’aquesta manera, mitjançant una anàlisi funcional de la conducta podràs aclarir l’origen del teu estat emocional i t’ajudarem a trobar les solucions.