Autoestima i Autoconcepte
MARK ASO ROLDÁN
Psicòleg Sanitari
Actualitzada el 07/04/2020
Definició d'Autoestima
La paraula autoestima es compon del prefix «auto», que procedeix de el grec i significa “per si mateix”, i «estima», que procedeix de la paraula llatina “aestimare“, el significat del qual es vincula a el fet de posar-li preu a alguna cosa, pel que implica una valoració o taxació. Així, l’autoestima es correspon amb el valor que ens atorguem a nosaltres mateixos. Consegüentment, podem dir que es compon d’una part cognitiu-social, en el que convenim a anomenar autoconcepte, format per les nostres percepcions i les opinions dels altres, i d’una part emocional, la qual seria l’autoestima pròpiament dita.
El Paper de l'Autoconcepte
L’autoconcepte consisteix en una amalgama molt complexa de conceptes o categories superposades. Entre elles, podem anomenar les nostres característiques físiques, intel·lectuals, emocionals, actitudinals, relacionals, professionals, escala de valors, ètniques, nacionals, lingüístiques, religioses, històriques, de classe social, familiars, de gènere, d’identitat sexual, d’identitat ideològica, i fins i tot de gustos musicals, d’equip esportiu, de grup d’amics, etc. Tota aquesta barreja d’identitats convergeix en un mateix punt, en el qual es defineix la imatge subjectiva del nostre «jo». No obstant això, aquesta identitat del nostre «jo» no és fixa ni estàtica sinó que es construeix i transforma al llarg de la nostra existència i és el que fa que siguem diferents a totes i cadascuna de les persones d’aquest planeta. La nostra identitat, per tant, és complexa, única, irreemplaçable, i impossible de confondre amb cap altra. Això és el que ens fa únics com a individus i, al seu torn, ens permet parlar d’un «nosaltres» quan una d’aquestes identitats coincideix amb la d’altres.
No obstant, cal tenir en compte que la nostra personalitat i intel·ligència també juguen un paper molt important, ja que la nostra predisposició biològica marca unes tendències emocionals, relacionals i intel·lectuals que travessen totes aquestes categories d’arrel cognitiva.
Quina relació hi ha entre l'Autoconcepte i l'Autoestima?
Tornant a l’autoestima, podem dir que es tracta de les valoracions, positives o negatives, que fem sobre el nostre autoconcepte, és a dir, sobre cadascuna de les nostres identitats per separat i sobre el resultat d’elles en el seu conjunt (el nostre «jo») . En altres paraules, mentre que l’autoconcepte és la definició que fem de nosaltres mateixos i, per tant, té una arrel cognitiva, l’autoestima és el judici sobre aquestes definicions i, en conseqüència, té una arrel emocional. Al seu torn, aquesta part emocional té una direccionalitat (positiva o negativa) i una intensitat (des de la nul·la importància fins a l’extrema importància). A la següent imatge s’ha aplicat tant la direccionalitat (verd, positiu; groc, regular; vermell, negatiu) i intensitat (mida de la categoria).
Per exemple, podem identificar-nos amb la categoria «mestre» i, al mateix temps, valorar-la negativament com a «mal mestre». Això té indubtables repercussions a nivell emocional i d’autoestima, especialment si ens trobem en la nostra etapa de maduresa professional. També pot passar que ens identifiquem amb una categoria que té connotacions negatives importants i que, per tant, pot afectar múltiples categories. Seguint amb l’exemple anterior, podem identificar-nos amb la categoria «gandul» i això pot afectar a altres categories, com ara, «professor gandul». Per tant, la categoria «gandul», adquireix un paper central en relació amb altres categories, arribant fins i tot a ocupar tota la nostra identitat, la qual cosa quedaria traduïda com «sóc un gandul». Això té conseqüències clares a nivell de conducta i de presa de decisions: si som professors però també som ganduls, pot ser que considerem que no som bons professors i, per tant, que haguem de abandonar aquesta professió i dedicar-nos a una altra cosa. Per això, una bona autoestima ens permet prendre millors decisions.
La jerarquia de l'Autoconcepte
Com s’ha mostrat a la imatge anterior, hi ha una jerarquia de categories on unes juguen un paper més central que unes altres. En conseqüència, una valoració negativa d’alguna de les parts del nostre «jo» pot tenir des d’una nul·la repercussió en la nostra autoestima fins desestabilitzar-emocionalment per complet. Per exemple, si no som conductors professionals, que ens diguin “mals conductors” pot no afectar-nos en absolut, però si ens dediquem a la competició, probablement ens generi emocions negatives. D’altra banda, el nostre gènere, ideologia, i religió, per ser categories molt generals i tenir una rellevància social i històrica molt important, també tenen un paper central en el nostre Autoconcepte i Autoestima.
Una altra característica que pot influir en aquestes valoracions és la modificabilitat de les categories de l’autoconcepte. D’una banda, hi ha aquelles més modificables com, per exemple, l’estil de vestir o el color de cabells (aquí deixem a l’marge les consideracions d’identitat grupal), i d’altres pràcticament immodificables, com poden ser el sexe, l’alçada, o les característiques físiques i racials, entre d’altres. Generalment, pel que fa a les més difícils de modificar, tendim a canviar el nostre entorn amb l’objectiu de preservar la nostra autoestima. Un exemple seria la nostra llengua materna i el nostre accent, aspectes del nostre autoconcepte que són realment difícils de modificar. Així, per tal d’aconseguir incrementar la nostra autoestima tendiríem a envoltar-nos de persones que parlen la nostra llengua materna, abans que modificar el nostre accent i dissimular la nostra procedència ètnica i racial. En altres paraules, les característiques menys modificables solen ser les que més influència tenen en la nostra Autoestima i en la nostra presa de decisions. No obstant això, viure en una societat tolerant hauria de reduir aquesta importància.
A més de la modificabilitat, la inversió de temps i esforç que hem emprat en aconseguir alguna cosa també té una importància vital en la nostra autoestima. Un exemple clar és la nostra professió, els nostres estudis o un esport a què siguem molt aficionats. Per exemple, si volem ser taxistes, necessitarem aprendre l’ofici, obtenir una llicència, i fer una despesa econòmica important. El mateix és aplicable per a la majoria de professions. En aquest cas, doncs, hi ha un cost d’oportunitat elevat i és per això que la nostra identitat i la nostra autoestima es relacionen estretament amb les nostres professions.
A tot això, també cal afegir la valoració i l’estatus social atorgat a aquestes categories i identitats. Així, hi ha determinades professions que, pel fet d’estar altament institucionalitzades, tenen una gran rellevància per a la societat. Entre elles, podríem anomenar advocats, jutges, metges, policies, professors, pilots, enginyers, etc. A part de les professions i títols universitaris, el mateix es pot dir dels esports. Només cal observar la importància que se li dóna a les olimpíades, o el moviment de masses que suposa el futbol a Europa; el beisbol, el bàsquet i el futbol americà als EUA; o l’hoquei sobre gel a Canadà. Tots aquests són exemples en què, partint d’una valoració social important, tenen una gran influència en la nostra autoestima a nivell individual i subjectiu. De fet, l’origen de moltes disputes i conflictes es troba a la defensa o lluita per millorar o mantenir l’estatus social, encara que sigui a costa d’intentar deteriorar el d’altres.
Al final, doncs, la conjunció de valoracions que fem de cada categoria té com a resultat una menor estima vers a nosaltres mateixos o una de més gran. En conseqüència, si tenim un concepte extremadament baix de nosaltres mateixos, si pensem que tenim poc valor, no podem estimar-nos ni respectar-nos.
Autoestima General i Autoestima Específica
L’Autoestima General es pot definir com l’actitud individual, positiva o negativa, que tenim cap al nostre «jo», entès com a totalitat (Rosenberg, Schooler, Schoenbach i Rosenberg, 1995). En altres paraules, l’Autoestima General la podem entendre com el resultat ponderat de la valoració conjunta que fem de totes les categories que conformen el nostre autoconcepte, la qual cosa està profundament carregada d’afectivitat. Per això, tal valoració està relacionada amb el benestar emocional i psicològic.
Les persones amb una autoestima general elevada, tot i saber que poden tenir algunes errades i defectes, tenen respecte per si mateixes i sentiments de vàlua personal. En canvi, les persones amb baixa autoestima els passa tot el contrari: no es respecten a si mateixes i se centren en les seves debilitats i defectes, de manera que es consideren a si mateixes com a persones sense valor, inadequades o deficients (Rosenberg, 1979). En aquest sentit, una baixa autoestima pot tenir conseqüències a nivell emocional, ja que pot generar gran quantitat d’estrès, a més de facilitar l’aparició de Trastorns Depressius o Trastorns d’Ansietat (Rosenberg, 1981).
No obstant això, una autovaloració que es mantingui a nivells moderats pot ser positiva pel fet de motivar-nos vers al canvi i a aprendre coses noves (Owens, 1993). En altres paraules, ja que l’auto-actualització és el desig intrínsec de tot ésser humà d’incrementar la nostra autoestima, la frustració d’aquest desig genera l’energia mobilitzadora necessària per millorar-la constantment (Maslow, 1970). En definitiva, l’Autoestima General es relaciona amb la nostra motivació, ja que afecta principalment la nostra esfera emocional.
Per la seva banda, l’Autoestima Específica no estaria tan relacionada amb les nostres emocions sinó, més aviat, amb el comportament i la conducta. Concretament, l’Autoestima Específica es relaciona amb les categories concretes i més modificables del nostre «jo», de manera que tindria un vincle estret amb el concepte d’Autoeficàcia (Bandura, 1982). Aquest concepte, com s’ha dit més amunt, fa referència a la confiança que un té a aconseguir determinats nivells d’execució o acompliment i, per tant, determina l’esforç i la persistència que una persona invertirà en aconseguir un objectiu. Òbviament, a la llarga, i si un patró negatiu es repeteix al llarg de diferents esferes de la vida d’una persona, pot tenir repercussions importants en l’Autoestima General i, per tant, en l’esfera afectiva.
En resum, mentre que l’Autoestima General ens dóna la motivació per a “millorar-nos a nosaltres mateixos”, l’Autoestima Específica es relaciona amb la capacitat que tenim per dur a terme aquestes “millores”.
Regles d'Or per a tenir una Bona Autoestima: no fer de la Anècdota una categoria
Una bona Autoestima implica sentir-nos:
- Segurs: adquirir unes pautes de comportament que siguin el reflex d’una escala de valors.
- Capaços: adquirir la capacitat per a resoldre problemes i situacions conflictives
- Importants: disposar de recursos i oportunitats per influir en les circumstàncies que afecten la nostra vida.
- Únics: reconèixer-nos especials i diferents a les altres persones.
- Acompanyats: establir llaços amb diferents grups o persones.
Per aquesta raó, a continuació proposem una sèrie de regles importants per poder conservar una bona Autoestima. Totes aquestes regles tenen un estret vincle amb les definicions que fem de nosaltres mateixos, és a dir, amb el Autoconcepte, tal com hem explicat més amunt.
Tolerar els fracassos:
- A la vida de cada persona hi ha tant fracassos com èxits. No sempre es guanya; si no, la vida seria una mica avorrida.
Accepta els errors:
- Tots cometem errors. Els errors són inevitables i són la part més important de qualsevol aprenentatge.
- Cal tolerar un percentatge d’error dins la nostra vida.
Proposar-se metes assolibles:
- Hem de plantejar-nos fites concretes i assolibles a través del nostre propi esforç. Els objectius irreals o impossibles són una font d’estrés, frustració i tristesa.
- L’èxit en les petites metes ens ajuda a assolir fites majors. Fins i tot el camí més llarg comença amb un primer pas.
Relacionar-se amb els altres:
- Practicar una comunicació assertiva i empàtica, respectant els nostres drets però també els dels altres.
- Fomentar el contacte amb persones agradables i allunyar-nos de les persones desagradables, que no ens respecten i carregades de negativitat.
Controlar les emocions:
- Implica, en primer lloc, reconèixer-les. Aquest és un element important, tant que a la incapacitat per reconèixer-les l’anomenem «Alexitimia». Tot seguit, és molt important responsabilitzar-nos-en i fer-nos amos de les nostres emocions negatives (tristesa, gelosia, ràbia, ansietat, etc.). Això ens portarà a sentir-nos molt millor amb nosaltres mateixos, així com a entendre els altres.
Atendre el positiu de nosaltres mateixos:
- És important recordar les nostres habilitats, coneixements i experiències que hem anat adquirint, així com els bons moments que hem viscut.
Realitzar activitats agradables en què siguem competents:
- És important alternar els nostres deures i obligacions (treball, ocupacions familiars, etc.) amb estones d’oci que ens facin gaudir i desconnectar (passar l’estona amb amics, fer esport, llegir, escoltar música, etc.).
No comparar-nos constantment amb els altres:
- Només coneixent-nos a nosaltres mateixos en profunditat, amb les nostres qualitats i els nostres defectes, ens pot conduir a superar-nos constantment. Per saber a on volem anar, hem de saber on som.
Solucionar el que puguem solucionar:
- El vell proverbi diu: si el problema té solució, per a què preocupar-se?; i si no hi té solució, per a què preocupar-se? Els successos negatius que van ocórrer al passat ja no tenen solució. Hem de centrar-nos en l’aquí i l’ara, en el que es pot fer ara per a millorar el nostre present i el nostre futur.
Tractar-nos bé:
- És important que ens cuidem. Portar una bona alimentació, no descuidar la nostra imatge personal, regalar-nos algun massatge, etc.
